Ahir vespre es va donar el toc d`inici de les nostres estimades festes , però en primer lloc es va realitzar , un minut de silenci per l`atentat de Calvià .Una vegada acabat el minut de silenci es va donar pas al pregoner de les festes, que en aquest cas ha estat a càrrec de David Márquez Carreras. És professor d’Estadística i Investigació Operativa del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona i llucmaçaner des que tenia quatre anys fins als 18, que va marxar a Barcelona a estudiar i on hi va quedar.
En el seu prego va fer un recorregut per la seva vida a Llucmaçanes , els seus records més personals .
David Márquez va parlar de totes aquestes vivències i anècdotes viscudes a peu de carrer, mitjançant la creació d’un conte, “El poble màgic”, en què va tenir com a protagonista un nen ben petit anomenat David. La narració començava amb un jove, en Josep, que li agradava anar en bici, però cada dos per tres era al mecànic. Tant d’anar-hi va acabar enamorant-se de la veïna de dalt, na Dolors. La parella va partir cap a un lloc fantàstic que els hi havia recomanat un follet però primer van fer aturada a la ciutat dels tres noms: Maó-Mahón-Mô”.
“El primer flash de Llucmaçanes que té en David”, ja que el pregoner va parlar sempre en tercera persona com a narrador omniscient, “era ell fent equilibris damunt els fonaments de sa casa que s’estaven fent entre Torrechica i sa casa de n’Aguedita i en Lorenzo”.
Entre els mil i un records que Márquez va voler compartir amb el públic, format per més de 250 persones, van trobar-se sis personatges especials per a ell. En Toni de can Buinó, s’alcalde pedani, nominatiu que li feia molta gràcia; na Margarita, que en David li tenia molta por ja que era la de les injeccions; en Pedro es barber, que recorda quan hi anava a tallar-se el cabell; en Paco Cuentarrollos, que sempre tenia alguna història a contar; na Maria Antonia de sa botiga vella i Donya Nati, professora de l’escola de Llucmaçanes on ell va anar.
Va recordar també el trasllat dels alumnes a Virgen del Carmen assegurant que la sensació que va tenir va ser “què petits que som quan sortim de Llucmaçanes”. A aquests personatges hi va sumar en Toni Malagarba, na Bego de cas Fuster, en Martí de ses Usines, na Cristina de cas valencià, en Cuquin o en Sito de can Baldomero, entre molts altres, com a part bàsica dels seus records llucmaçaners.
Va parlar també del consell consultiu d’experts format per cinc savis que seien davant l’escoleta a prendre la fresca i que decidien coses bevent una poció màgica feta de ginebra. Va recordar Cas Setze, “una casa encantada plena d’al·lots. Sa gent deia que eren setze però ningú mai els va poder posar junts i comptar”.
També va donar a conèixer la seva relació amb el senyor Cots que, després que li cridés l’atenció perquè no sabia què havia de fer mentre feia de monaguillo, va veure clar que allà no hi tenia futur”.
Aquest conte màgic va acabar amb el seu protagonista que, malgrat viure a Barcelona amb la seva família, se li va demanar fer el pregó. I en David va acceptar”.
Una vegada acabat el pregó un membre de la colla va pujar a l`escenari per fer entrega i a la vegada realitzar la presentació oficial de la sorpresa de st Gaietà 2009 , i és que els notres estimats l`avi i s`àvia tenen segell propi .
Una vegada feta l`entrega del regal , vam tenir una gran sorpresa , i és que el president de l`Associació de Veïns va començar la introducció del llucmaçaner de s`any , la sorpresa va ser quan , va començar a parlar de la familia numerosa del poble , i que uns dels membres ja no vivien al poble sino a Costa Rica , i es va descobrir que el Llucmaçaner no seria altre que en Víctor Pons Arnau , membre de la colla de geganters , i constructor dels gegants llucmaçaners que avui per avui ja fan la seva vida per les ameriques.
Una vegada acabat això , el president , va demanar que en Joan , na Rita , l`avi Perico i s`àvia Aguedet , fesin el seu primer ball de festes , i quina millor manera que l`himne a Llucmaçanes per a donar el tret de sortida.
Una cosa que voldriem comentar , és que aquest any els nostres gegants sortiran amb un llaç negre com a simbol de dol , per la perdua de dues persones molt estimades , sense les quals els gegants mai haurien existit , una vegada dit això sols falta dir....
GLORIÓS SANT GAIETÀ 2009
Video primer Ball de Sant Gaietà 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada