Molta il·lusió van posar tan professors com alumnes en la creació de la figura. Aquell dijous llarder les diferents classes de “Sa Maestria”, acompanyats dels professors, van sortir tots disfressats de moro, acompanyant el gegant des de l’ institut de formació professional fins a s’ Ajuntament, fent una petita volta per el centre de la ciutat , per a després donar-lo a l`ajuntament on quedaria exposat als balcons de les cases consistorials i presidint els carnavals d’aquell any.
En aquella desfilada no hi van faltar les senyeres amb la mitja lluna, enormes llibres que simulaven ser les poesies atribuïdes al governador àrab ni tan sols els radiocassets portàtils oferint música àrab omplint de festa els carrers per on passava la comitiva.
Al 1988 n`Abu Umar va participar en les Festes de la Mare de Déu de Gràcia, acompanyant a en Tomeu i na Guida com el tercer gegant de Maó que va ser. Va participar , en la que va ser primera trobada de gegants feta a l’illa. Però degut a la seva construcció , era un gegant que dificultava molt la feina als portadors , i sols sortí un dia més al carrer el dissabte de festes d`aquell any .
Després d`aquelles festes el gegant va passar a ser com un objecte decoratiu del Servei Municipal de Cultura on va estar presidint l`entrada de l`edifici durant bastants anys. Ens consta que i va haver alguns projectes de reforma de la figura , tot i que no van arribar a bon port i amb el pas dels anys el gegant s`anava deteriorant .
L`any 1995 una vegada el gegant ja feia un temps que no presidia l`entrada del Servei Municipal de Cultura, i degut al poc us que se li donava, l’Ajuntament va decidir donar fi al gegant cremant-lo en el fester de Sant Joan com si d`un bujot es tractes.
Sols es va salvar de les flames l`obelisc que lluïa en la ma dreta , una replica del monument que presideix la plaça que porta el nom del darrer governador àrab com a record d`aquell gegant.
Un final molt trist per un gegant , al igual que la tristesa que van tenir els seus constructors en saber el seu final , però l`any 2004 la colla de geganters de Llucmaçanes va recuperar el personatge d`Abu Umar amb una nova figura de característiques semblants al primer gegant que és en l`actualitat l`acompanyant de la princesa de Llucmaçanes.
Aquest any 2012
aprofitant que fa vint-i-cinc anys de la
creació del gegant Abu Umar , la colla de Llucmaçanes ha volgut fer un petit homenatge a totes aquelles
persones que el van fer, i partint d`imatges
un artista llucmaçaner ha realitzat una replica el més semblant
possible del gegant, per celebrar el seu
xxvè aniversari .
Bibliografia:
L`història del gegant ha estat extreta del llibre "En Tomeu i na Guida una història gegant"
realitzat per Miquel Villalonga 2002